L’origen de la vainilla per a la nostra cultura, l’occidental, resideix en els asteques i els maies, quan aquests varen ser conquerits pels espanyols.
Imatge de http://centzuntli.blogspot.com.es/
Els maies i els asteques utilitzaven la vainilla per aromatitzar les seves begudes fetes de cacau espès que anomenaven xocoatl. Aquesta beguda només la bevien els guerrers i nobles d’aquestes cultures. Els maies i asteques no les cultivaven ja que el clima no era favorable per al seu cultiu i els seus coneixements botànics sobre la planta eren molt escassos. De fet ells l’aconseguien gràcies al comerç amb les seves regions veïnes.
Els principals exportadors d’aquest producte eren els totonaques un poble indígena que estava establert a regions muntanyenques de l'est de Mèxic.
En totonaca se li denomina "zacanatanuxanath" que vol dir vainilla madura i negra.
També es té constància d’una llegenda totonaca que explica l’origen d’aquesta planta que generalment creixia al peu d'un arbre i gairebé enganxada a ell. Segons la seva tradició, la planta de la vainilla va néixer de la sang de la princesa “Tzacopontziza” (“Estrella del matí”) al lloc on ella i el seu príncep, que l'havia segrestat per amor, van ser executats pels sacerdots de la deessa de la collita, Tonoacayohua. Després de la seva mort la princesa es va reencarnar en una preciosa i delicada liana d’orquídia, que abraçava dolçament al seu amant reencarnat en un vigorós arbust.
Al centre de la ciutat de Papantla, a l’estat de Veracruz (Mèxic) es troba aquesta escultura i al fons la llegenda.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.