Han estat descrites al voltant de cinquanta espècies de vainilla de les quals però, només unes poques tenen tenen importància comercial. Entre elles destacar la planifolia, la V. pompona Schiede i la V. tahitensis Moore.
Les exigències de la vainilla imposen, per a la producció de bona qualitat, la selecció de la regió i terrenys en què s'ha de conrear. Per exemple, per a una maduresa adequada, encara que sigui una planta eminentment tropical, són els vents del nord que fan baixar la temperatura a principis d'hivern, la qual cosa afavoreix la qualitat de les baines que han arribat a la seva maduresa. La naturalesa del sòl no és de primordial importància, sempre que la terra sigui permeable i no gaire compacta. Les terres massa argiloses que es quarteren en períodes secs, són defectuoses, igual que els terrenys massa sorrencs que són incapaços de retenir la humitat.
Sí que és important que el sòl sigui ric en matèria orgànica, "humus". Per això els boscos en general proporcionen llocs adequats.
Per sostenir la vainilla és necessari l'ús de tutors, indispensables per la seva condició de planta trepadora.
Imatge de la wikipedia
Hi ha la creença que la vainilla agafa nutrients del tutor, però en realitat aquest proporciona únicament suport mecànic, havent vist que en tutors morts la vainilla també pot prosperar.
En escollir el tutor o tutors, s'han de tenir en compte certes característiques d'importància, com ara adaptació a la regió. Per a això, s’indica que és convenient emprar espècies de les que ja existeixen en els llocs on es vagi a plantar. Han de ser de preferència ràpids en creixement, encara que d'alçada no gaire gran per podar-los amb facilitat i mantenir els lianes de vainilla a un nivell que no dificulti les tasques de fecundació i reproducció de guies, que no canviï l'escorça, ramifiqui en forma regular i de fulles que proporcionin una ombra mitja.
També és important que dins de la plantació de vainilla hagi un nombre convenient d'arbres d'ombra.
Igual que en tot el cultiu, no només en el cas de la vainilla, es poden generar problemes, sobretot causats per agents patògens. Factors com els bacteris, els virus i els fongs que provoquen malalties. El principal dany causats per aquests agents són que l’arrel es podreixi, pansiment, o que continguin a l’interior algun tipus de gasteròpode.
Aquests problemes són deguts a la quantitat d’humitat i d’ombra del terreny on esta plantada la vainilla, característiques essencials per al cultiu d’aquesta. Per solucionar les plagues i les malalties, alguns productors controlen els agents que les produeixen i que es troben als sòls dels horts o altres terrenys de cultiu. Pel contrari, altres productors utilitzen materials químics per eliminar les malalties que poden adquirir aquestes espècies d’orquídies.
Generalment la primera floració abundant de la vainilla és després de tres anys de plantar-la.
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.