El primer embarcament de vainilla al vell món va ser fet per Cortés en l'any 1519 quan va enviar a Espanya a Francisco de Montejo i Porto-Carrero amb joies, mantes i altres curiositats entre les quals es trobava la vainilla.
Monument als Montejo (Pare i fill) a Merida. Imatge Wikipedia
Al 1571 el rei Felip II d’Espanya va triar al metge Francisco Hernández de Toledo per a dirigir una expedició a Amèrica que comptava amb un geògraf, pintors, botànics i metges indígenes. Al llarg dels sis anys que Hernández va viure a Mèxic, va estudiar les pràctiques medicinals locals i va formar una considerable col·lecció de plantes seques o no, 38 volums de dibuixos i nombroses notes. Però no va ser publicada la seva obra fins al 1651, a Roma. En ella descriu la planta i l’anomena “Araco aromaticus”.
Així doncs, la primera observació d’interès botànic la va fer abans Carolus Clusius, al 1605, al seu treball "Exoticorum Librit decem" en el qual la descriu i li dóna el nom de "Lobus oblongue aromaticus", és a dir, “allargada pela aromàtica”.
Carolus Clusius. Imatge Wikipedia
Però no obstant això, el comerç internacional de la vainilla no es va enlairar fins al segle XVII, moment en què l'espècie va ser presentada a la reina Isabel d'Anglaterra.
Durant gairebé tres segles l'únic productor de vainilla va ser la regió de Veracruz a Mèxic. Al segle XVIII la vainilla va ser portada per la seva producció en hivernacles a Europa i a terres tropicals de colònies Europees. El 1730 hi va haver èxit en el seu desenvolupament i floració però la planta no fructificava.
Al 1836 el botànic i horticultor belga, Charles Morren, director del Jardí botànic de la Universitat de Lieja descobreix que la flor de vainilla és pol·linitzada per l'abella sociable i sense agulló Melipone, i l'ocell colibrí, espècies oriündes de Mèxic. Morren va comprovar que l'orquídia de la vainilla és una flor hermafrodita que requereix pol·linització manual o ajuda a través d'abelles, formigues o altres insectes per donar fruit (és l'única orquídia que produeix fruit, de les més de 35000 espècies). També descobreix una manera artificial de fecundació.
Al 1841, Edmundo Albius, un esclau de l'illa francesa Bourbon (actualment Reunió) va crear un procediment pràctic per a pol·linització manual. A partir d'aquí tots els països amb possessions en àrees tropicals van anar plantant vainilla, els holandesos a Java, el 1841, els francesos a Madagascar el 1842, Tahití el 1848, i Illes Comores el 1873, els anglesos a 1890, a les illes Maurici i les Seychelles, el 1890 i els americans a Puerto Rico el 1900.
Edmundo Albius. Imatge de http://www.cg974.fr
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.