LA FLOR DE LA VAINILLA

El de flors que pot produir una planta varia. De vegades és fins de 200, però la mitjana són de 10 a 20 per planta. El nombre de flors que s'han de pol·linitzar depèn del vigor de la planta. Per això l'agricultor ha de ser acurat, ja que una fecundació excessiva pot acabar la plantació, o si més no fer que s'obtingui poca vainilla i de mala qualitat. Per apreciar el vigor de la planta, es té en compte el gruix de la tija, la mida i el color de les fulles, així com la seva quantitat.

Flors de vainilla. Imatge de www.floresyjardin.es

En plantes comuns i corrents s'han de pol·linitzar de 40 a 50 flors, de manera que es pot obtenir aproximadament 1Kg de bona vainilla per planta.

En general no es troben dues flors en un mateix test que es puguin pol·linitzar el mateix dia. Aquestes s'obren a la nit o en les primeres hores de la matinada, de forma successiva, i però en el seu millor moment de ser pol·linitzada roman fins al migdia.

Com ja hem dit al parlar de la morfologia de la flor de la vainilla, l'obstacle principal de la pol·linització natural, és la forma tan efectiva amb què la petita membrana anomenada rostelum, separa les parts masculina i femenina de la flor i, impedeix la pol·linització directa. Només alguns insectes, en particular una abella de muntanya del gènere Melipona, que viu a Mèxic, la duu a terme.

Però, per aquest mitjà natural, la fructificació és mínima, sent necessari per a una producció comercial la intervenció de la mà de l'home.

L'operació bàsica per a la pol·linització artificial consisteix simplement en moure el rostelum i portar la massa de pol·len a l'estigma. Per això amb l'ajuda d'un palet o vareta de fusta en forma d'estilet es separa primerament el label (pètal interior) perquè quedi exposada la columna de pol·len. Després s'acomoda la vareta sota el rostelum i s'acciona cap amunt quedant lliure en aquesta forma l'espai entre l'estigma i la massa pol·línica, la qual es doblega cap avall amb el dit perquè faci contacte amb la part femenina.