CONCLUSIONS

Un cop acabat el treball, hem après la importància que cada part del saber humà té per a la comprensió d’un determinat fet.
D’aquesta manera, tot i que havíem estudiat la història de la vainilla, la recerca de la seva botànica ens va fer comprendre la dificultat amb la que es van trobar els europeus, al llarg de més de tres segles, per aconseguir cultivar-la. Tanmateix, la recerca de la seva utilització actual al món occidental ens ha permès investigar sobre l’impacte d’aquesta espècia en l’economia d’avui en dia i en el sosteniment d’alguns països tropicals.
Cal dir, en aquest sentit, que la nostra hipòtesi sobre el fet de que Mèxic continuaria sent el major productor mundial no és vàlida ja que aquest lloc se’l han anat disputant Madagascar i Indonèsia.

L’estudi de la botànica d’aquesta planta ens ha permès entendre el per què aquesta espècia és la segona més cara del món. El seu cultiu és molt laboriós i requereix de la mà de l’home.
A mesura que hem anat avançant en la nostra recerca ens hem adonat que la vainilla hi és present en un munt de productes, molts d’ells els consumíem habitualment i no ens havíem parat a pensar. La realització d’aquest treball ens ha fet conscients d’aquest fet. Hem comprovat, llegint etiquetes i diferents informes, que la vainilla és un ingredient comú en molts productes de consum habitual. Cal esmentar que quan ja estàvem redactant aquesta memòria hem llegit que fins i tot la indústria del tabac l’havia incorporat en el seu mercat.

L’elaboració d’aquest treball també ens ha permès adquirir autonomia al laboratori de química. Hem après què és i com es fan una cromatografia, una extracció de soxhlet, a revelar plaques cromatogràfiques i a interpretar els cromatogrames de gasos-masses. Hem pogut gaudir de la cromatografia de capa prima ja que requereix poc instrumental. Entre els tres reveladors que vam emprar destacaríem la llum UV com més còmode.


Si ens centrem en els resultats de les mostres analitzades d’una banda, hem pogut detectar la vainillina, component químic principal de la vainilla natural en diferents mostres de vainilla emprades en rebosteria, en el batut de vainilla marca Condis i en el licor 43. D’altra banda, a la colònia de vainilla marca Mercadona hem trobat que hi havia la vainilla sintètica o etil vainilla. Per una altra banda, no vam tenir èxit en trobar vainilla al flam Royal i a les galetes Oreo i això creiem que va ser degut a què no vam utilitzar un mètode d’extracció adequat per aquest tipus de mostres.
En relació al tercer objectiu químic, hem identificat el compost químic, cinamaldehid, que és el responsable del sabor i l’aroma a la canyella.