EL MERCAT MUNDIAL I EL CAS DE MADAGASCAR

Com ja hem explicat, la vainilla es conrea comercialment des de 1841. La producció sistemàtica de les beines va començar en particular a Madagascar, les Comores i Reunió, on la vainilla es coneguda com "Bourbon". Es va introduir per primera vegada a Madagascar el 1870, i al voltant de 1901 tenia una producció comercial de 12 tones; progressivament es va incrementar la producció fins aconseguir 1.600 tones en 1977-78.

Madagascar, les illes Comores i l'illa de la Reunió van formar el càrtel d'exportadors de vainilla bourbon anomenada "Vanilla Alliance". Els tres socis van establir quotes anuals per a cada país.

Al llarg dels anys setanta i vuitanta, aquest càrtel va adoptar una estratègia que consistia a limitar les exportacions per mantenir alts els preus d'exportació. Aquesta política va obrir la porta d'alguns competidors externs, principalment Indonèsia. La quota de mercat mundial en mans de Madagascar va caure radicalment, passant de 77% el 1971 a 30% el 1989. Els mercats de consum van començar a girar a la vainilla de varietats Indonèsia, que tenia prèviament una menor participació en el mercat mundial.

A partir de mitjans dels vuitanta, les exportacions de Madagascar van caure i l'exportació d'Indonèsia de la vainilla va assolir el nivell de Madagascar. Els preus d'aquesta vainilla són molt baixos en comparació amb el seus competidors com podem veure al gràfic que mostra el moviment del preu mundial.

A partir del 2000, amb la crisi econòmica de la vainilla i el mal temps, l'exportació de vainilla va caure considerablement, mentre que el seu preu seguia augmentant.

Aquest enfonsament va ser causat per l’aparició de la vainilla sintètica. Al 1985 Coca-Cola va treure un nou producte, una nova Coca-Cola amb una gran quantitat de vainilla, La Coca-Cola Vainilla.
Però Coca-Cola en comptes d’utilitzar vainilla natural, va introduir la vainilla sintètica, baixant considerablement els preus fent que l’economia de Madagascar, basada només en la producció de vainilla s’enfonsés.

Aprofitant aquest fet Indonèsia va agafar força i es va situar la segona de la llista però aquesta vegada amb xifres de producció molt més properes a les de Madagascar.

Hem cercat les dades proporcionades per la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’agricultura) per a elaborar la taula i la gràfica que a continuació presentem, recullen la producció de vainilla en els principals països des de 1980 fins a 2010.

A Madagascar al 2004, la producció i la venda de vainilla era el mètode pel qual podien viure 80.000 agricultors, treballant la terra o fent qualsevol altre tasca per tal de poder obtenir l’espècia.

Imatge de Madagascar de www.biolandes.com

De les 29.500 hectàrees on es cultiva la planta, 24.000 es troben a la regió de Sava, al nord-est de l’illa, on el clima és més humit degut als vents alisis, més freqüents a l’estiu. Les hectàrees restants es troben a la regió de Diego Suárez, prop del port on es realitzen les exportacions de vainilla cap a altres països.

Imatge de Madagascar de Google Maps

Degut al clima tropical que hi ha a Madagascar, la seva producció pot veure’s afectada per la gran quantitat de ciclons freqüents en aquesta zona. Així l’any 2000 els ciclons anomenats Eline i Hudah van arrasar el país provocant grans destruccions en els cultius de la vainilla i fent que els preus d’aquestes augmentessin. A aquest esdeveniment se li va sumar una crisi política i, tot això, va permetre entrar en el mercat nous productors de vainilla com Papua Nova Guinea i tornar a d’altres com Mèxic.